El dolmen de Llobera, també conegut com de Llanera, està situat en el terme de Llobera. Per arribar-hi cal agafar la carretera de LV-3005 de Solsona a Torà; al quilómetre II hi ha un trencall que per l'esquerra duu a la Vila. Des d'allà, a peu, un caminet indicat condueix amb 8 minuts al dolmen.

El dolmen correspon al començament de la civilització del metall a Catalunya. És un dels més grans de les terres catalanes. Té 9 metres de llargada en el seu interior, 1,90 d'amplada i 2,3 d'alçada, amb lloses que arriben als 2,45 per 2,20 metres i 0,45 de gruix. Les lloses laterals són de les més grans de Catalunya i el seu pes aproximat és de 5 tones. Es tracta d'un corredor o galeria coberta. Al fons, hi enterraven els morts, a l'entrada, al cantó del sol ixent, hi ha una petita cambra, que se separava de la resta del corredor per una pedra perforada, al peu de la qual es disposaven les ofrenes als morts.

Solsona és una ciutat episcopal que viu als peus de les restes de l'històric Castellvell i que conserva un interessant nucli antic al qual s'accedeix per un portal de muralla ben conservat. És el portal del Pont, del final del segle XVIII, al frontis del qual es pot veure l'escut de la ciutat, que consta d'un sol amb un batall, la torre dels Torreja, el card dels Cardona i la creu de l'abat.

Altres portals d'accés al recinte emmurallat són el portal de Llobera, situat a l'extrem del carrer del mateix nom, un dels més bonics de la ciutat, -amb portalades de grans dovelles i barbacanes amb figures de fusta- , i el portal del castell, antic pòrtic de la casa consistorial, al costat del qual hi ha el convent de les monges de l'Ensenyança.

El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, integrat a la xarxa de museus de la Generalitat, és un dels més importants de Catalunya pel seu contingut en els àmbits d'arqueologia, prehistòria i figures de sal.

A la primera planta hi ha les sales de prehistòria i les col.leccions pertanyents a les cultures neolítica, de bronze, de ferro, ibèrica, romana i art romànic; la col.lecció d'art romànic continua a la segona planta, juntament amb les d'art gòtic, renaixement, barroc i segle XIX.

Cal ressaltar les pintures murals de Sant Quirze de Pedret, les de Sant Pau de Casseres, les de Sant Miquel de Cardona i les de Sant Vicenç de Rus; les taules de Sant Andreu de Sagàs, els retaules de Sant Jaume de Frontanyà, el de la Curellada, el de Sant Miquel de Cardona, el calvari de Timoneda i el Sant Sopar de Jaume Ferrer I. El museu és obert al públic i el seu horari és de 10 a 13 i de 16 a 18.