Al nord del Solsonès s'estén una vall de característiques peculiars, la bellíssima vall de Lord, molt diferent de la plana del sud. La Mola de Lord, destí de l'excursió, forma part d'un ampli massís de conglomerats de gran valor estètic i natural a través del qual s'obre pas el Cardener.

Des de Sant Llorenç de Morunys, cal dirigir-se al Coll de Jou per la carretera. Al cap d'1,5 Km, cal desviar-se a l'esquerra per una pista que -en 3 Km i després de passar l'ermita de Sant Serni del Grau i un t'unel- s'acaba en un eixamplament.

1. Des d'aquest aparcament on hi ha l'ancoratge d'un telefèric, es puja escales amunt seguint un via crucis.
2. 15 min. Es passa una portella de ferro i poc després s'arriba a una elevació on hi ha la instal.lació del remuntador. Es deixa a la dreta una petita capella i es continua pel camí.
3. 20 min. Mola de Lord i Santuari de la Mare de Déu, església del segle XIX. Per visitar-la es pot demanar als monjos que obrin la porta. L'indret convida a la meditació i la conteplació. Àmplies panoràmiques sobre els entorns.

Solsona ofereix unes rodalies molt ben conservades, encara plenes d'atractius per a les passejades. L'excursió proposada segueix una ribera fins al pont de l'Afrau, un aqüeducte monumental de mitjan segle XVIII, construit per portar aigua des de Lladurs fins a la capital. Els més agosarats poden provar de tornar per una camí diferent al de l'anada.

1. Se surt de Solsona per l'avinguda Verge de Montserrat. Al cap de pocs metres es gira cap a l'esquerra per un camí que creua la riera de Solsona i la va seguint aigües amunt.
2. 10 min. Font del Corb. Es continua per la pista seguint la riera. 10 minuts després es passa can Puig-Arnau i un camí de terra travessa la pista. Cal continuar recte.
3. 27 min. Es creua el riu per un camí de terra. Aviat el camí es bifurca: cal seguir per la dreta i baixar per un caminet cap el riu. Sis minuts després apareix una bifurcació. Cal seguir per la dreta i creuar la riera per un pont petit. S´ha de continuar pel costat de la riera.
4. 37 min. El caminet es bifurca. Es deixa el camí ample assenyalat amb marques i es continua cap a l'esquerra per un camí poc definit. La ribera de Lladurs queda a l'esquerra i es voregen els camps.
5. 47 min. Es travessa la riera i es troba un camí que s'ajunta per la dreta. Cal seguir riera amunt. Al cap de tres minuts es creua una altra riera i apareix l'aqüeducte de l'Afrau.
6. 1 h. Pont de l'Afrau.

La tornada pel mateix camí dura 60 minuts.

És possible, però, tornar per un camí diferent, que s'agafa sota mateix del pont, creuant la riera cap a l'esquerra i seguint un camí que s'enfila. Més enllà hi ha una font i es segueix pujant fins a un camí ample, que es pren cap a l'esquerra.

A partir d'aquí l'itinerari és una mica irregular, tot i que la direcció de tornada, contrària a la que s'havia seguit, i les marques evidents de pas aniran guiant els excursionistes.

Interessant itinerari pel congost del Clop, Cambrils, la serra d'Odèn i el Coll de Jou.

1. Km 0. S'ha de sortir de Solsona per la carretera L-301 en direcció a la Seu d'Urgell. 1,5 Km enllà es voreja la Mare de la Font, zona de pícnic condicionada.
2. Km. 3,7. Cal girar a la dreta per la desviació de la Llena i Cambrils. (LV-4011).
3. Km 11,1. Per l'esquerra s'arriba a la Llena, despoblat rodejat de camps amb grans masies i presidits per Sant Sadurni de la Llena. Es torna al trencall per continuar.
4. Km 18,1. Pas i pont del Clop, espectacular congost obert per la ribera Salada.
5. Km 21,7. Sant Miquel de Montpol (segle XVII), amb pintures murals modernes. 300 metres després, la carretera deixa a l'esquerra la desviació del santuari de Massarúbies, amb un retaule major renacentista i una Marededéu gòtica.
6. Km 27,9. Mirador de Serra Seca. Espectaculars vistes sobre l'Alt Urgell, parròquies de la Valldan, la Móra Comdal i part del pantà d'Oliana.
7. Km 31,8. Cambrils. Mig quilómetre abans s'ha vist a la dreta el castell de Cambrils, prop del qual hi ha l'església de Sant Martí. El poble està format per petits nuclis de cases i masies. Apareix la carretera d'Alinyà al Coll de Jou (L-401), on s'ha de girar a la dreta, en direcció a Odèn. Abans es pot visitar Santa Pelaia (distant 1 Km de Cambrils per la pista sense asfaltar), situat en un indret de grans vistes panoràmiques.
8. Km 39,7. Després de travessar part dels pronunciats vessants del serrat d'Odèn, s'arriba al despoblat dels mateix nom, format per masies disseminades. A la dreta hi ha el trencall que porta a Santa Cecília i a les restes del castell d'Odèn. Més endavant es deixa a la dreta la desviació cap a la cova Montserrat Ubach, una de les més profundes de Catalunya.
9. Km 55,8. S'arriba al Coll de Jou, on confleixen les carreteres de Sant Llorenç de Morunys, el Port del Comte, Cambrils i Solsona, i les pistes de la creu del Codó i del Montnou. S´ha de troçar a la dreta i agafar la LV-4241 en direcció a Solsona.

S'ha de sortir de Solsona en direcció al Miracle, tant si es va per la carretera de Torà com per la pista de Freixinet. Es creuen espessos boscos on, a la tardor, es reprodueixen grans quantitats de rovellons, llenegues, ous de reig, fredolics, moixernons, etc.

El santuari del Miracle, situat al peu de l'estreta carretera de Su i construït a partir d'una suposada aparició de la Mare de Déu a uns nens pastors de la veïna masia de Cirosa al segle XV, està format per un conjunt d'edificis entre els quals destaca la mateixa església. Aquesta és barroca, amb una singular galeria en el mur meridional, que està presidit per un magnífic retaule barroc tallat entre el 1.744 i el 1.745 i considerat un dels més grans i espectaculars del país.

Al costat del temple hi ha la Casa Gran, edifici renaixentista que antigament feia les funcions d'alberg, la casa d'espiritualitat, un bar i una botiga d'objectes de record. Després de visitar es pot aprofitar per pujar fins el tossal de Sant Gabriel, que permet contemplar boniques vistes panoràmiques de la comarca.

Aquells que ho desitgin poden continuar aquest itinerari visitant les joies arquitectòniques d'Olius. Des del Miracle, s'ha de fer mitja volta, anar a buscar la C-1410, que passa per Solsona, i girar per la C-149 de Berga fins al punt quilomètric 4,6 on hi ha un trencall a l'esquerra que porta cap al nucli de Sant Esteve d'Olius.

Olius, situat prop del marge superior de l'embassament de Sant Ponç, on es practiquen tot tipus d'esports aquàtics, és un municipi que té dos monuments de visita obligada: el cementiri d'Olius i l'església de Sant Esteve d'Olius.

El primer és un cementiri modernista d'aire gaudinià, construit l'any 1916 sobre grans roques per Bernardí Martorell, deixeble del mateix Antoni Gaudí. Pel que fa a l'església de Sant Esteve, situada al costat del cementiri, es tracta d'un edifici romànic d'una sola nau, construit durant la segona meitat del segle XI; hi destaca l'amagada cripta, que manté les mateixes dimensions que el presbiterí. L'edifici, que té un campanar del segle XVI, fou declarat Monument Històric Artístic l'any 1980.

Un cop visitat el petit nucli d'Olius, si algú vol baixar fins a l'embassament de Sant Ponç, ha de tornar a la carretera i agafar el trencall de la dreta, on hi ha una pista que voreja la mateixa presa.

Sortirem de Solsona en direcció a Lladurs per la carretera de Sant Llorenç de Morunys. Passats 4 Km veurem una zona de pins des de la que es veurà, de lluny, el campanar de l'església parroquial de Lladurs. Val la pena fer una fotografia des d'aquí. Lladurs és un municipi sense nucli urbà, les seves cases són les masies que s'amaguen al final dels camins que surten de la carretera. La major concentració és la que hi ha al costat de l'església de Sant Martí. És un carrer sense asfaltar on trobarem, l'església, una petita escola, un també petit camp esportiu, i tres o quatre cases rústiques.

Un cop visitat el poble, seguirem la carretera on poc després veurem, a la esquerra, la Masia Cinca. L'entorn s'anirà fent més muntanyós i 24 Km després de sortir de Solsona arribarem al Coll de Jou, situat a 1.480 metres d'altitud. En travessar-lo veurem com l'entorn canvia completament.

Quan hem passat el Coll de Jou arribem a un encreuat que ens dóna tres direccions, cap a Odèn, cap al Port del Comte i cap a Sant Llorenç de Morunys. En aquest cruament hi ha un rètol que ens dóna la benvinguda a la Vall de Lord. És convenient parar-se a mirar-lo perque hi ha dibuixat un mapa de la vall amb tots els pobles i carreteres. La nostra próxima parada és el Santuari de Lord, per això seguirem la carretera de Sant Llorenç de Morunys. 1.5 Km passat el Coll de Jou, veurem de lluny el poble de Sant Llorenç de Morunys. Poc després i a la dreta trobarem un desviament cap al Santuari de la Mare de Déu de Lord, per on girarem.

Aquesta nova via és una forta pujada de 6 Km que passa pel costat de la petita església de Sant Serni, que ens aproparà a la Mola de Lord des d' on arribarem, a peu, al santuari. El santuari de la Mare de Déu de Lord és el centre espiritual de la vall; els edificis que el formen han estat destruit varis cops al llarg de la història, però sempre han estat reconstruits. Al seu interior podem admirar una talla de fusta del segle XV que representa una Verge amb el seu fill.

Un cop vist el santuari, qui vulgui, pot baixar caminant pel Grau de Sant Jaume i visitar la Font del Santuari i les coves de Verger, antic centre ermita.

Ara donarem mitja volta i tornarem a la carretera on trencarem a la dreta, poc després entrarem a Sant Llorenç de Morunys la veritable capital de la vall. En arribar, anirem a l'església de Sant Llorenç que és la d'un antic monestir que va donar origen a la vila. És d'estil romànic, té un esbelt però robust campanar i tres naus i en el seu interior podem veure restes d'una pintura mural i tres altars, el major, el de l'Esperit Sant i el de la Mare de Déu de Cols, i també una capella. Unida a l'església, per un passadís elevat, es troba la Casa de la Mare de Déu, on hi ha el museu de la Vall de Lord, que en el seu interior té restes prehistòriques, fósils, artesania i talles barroques.

La visita al poble seguirà pel carrer Major, que comença a la porta de l'església i que ens portarà al cor de la vila on es respira un aire rústic, contrastant amb les construccions modernes que envolten el perímetre de l'antic recinte emmurallat.

Acabada la visita al poble, seguirem el nostre itinerari anant a buscar la carretera de la Coma que és molt més estreta que l'anterior. Passats 5 Km creuarem un pont per sobre el riu Cardener. Poc després trobarem la Coma i la Pedra on podrem veure les restes de l'antic castell de la Pedra i el contrast que hi ha entre els moderns apartaments de muntanya i les casas més antigues del poble, totes amb les parets de pedra. Aquestes envolten l'església de Sant Quirze i Santa Coloma.

Seguint per la carretera trobarem, a l'esquerra, un desviament que ens portarà a les Fonts del Cardener, que només està a uns 350 metres de la carretera. Un cop hem entrat al desviament, a uns 150 metres hem de tornar a girar però aquest cop cap a la dreta, per un camí sense asfaltar que ens durà a l'entrada. Aquí deixarem el cotxe i continuarem, caminant, fins a les Fonts. Aquí és on neix el Cardener un paratje magnífic condicionat com a zona de pínic.

Continuarem l'itinerari tornant a la carretera i anirem cap a l'esquerra La carretera començarà a pujar i la vall s'anirà tancant al temps que l'entorn esdevindrà més muntanyós. Poc després trobarem un creuament on si es va cap a l'esquerra arribarem, 5 Km més tard, a les pistes del Port del Comte, i si anem a la dreta arribarem, a 16 Km de distància, a Tuixèn.

L'itinerari seguiex cap al Port del Comte, però qui ho vulgui pot anar cap a Tuixèn i després tornar a la ruta. Passat l'encreuat i seguint cap a les pistes d'esquí, la carretera tornarà a pujar. Així que anem continuant, a la nostra esquerra tindrem una gran caiguda que ens mostrarà tota la Vall de Lord. Passarem pel costat del Bosc Berlà i després trobarem un altre creuament que ens portarà directament a les pistes del Port del Comte.

El Port del Comte, a més de ser una estació d'esquí és un parc natural, per això els esquiadors quan descendeixen per les pistes properes al Pic de Querol, la Coma de Marrans i el Pic de Padró, també poden admirar tot el que els envolta, boscos de pins negres i silvestres amb algun exemplar d'abet.

El Port del Comte té totes les seves pistes classificades per colors, depenent de la dificultat. Però l'activitat no s'acabia quan la neu es desfà, es poden trobar altres activitats per fer durant la temporada d'estiu, per exemple, equitació, tir amb arc, bicicleta de muntanya , golf.

Donarem per finalitzat el recorregut un cop haurem tornat a Solsona. Per arribar-hi seguirem per la carretera fins a l'encreuat de Coll de Jou. Durant el recorregut tornarem a veure la Vall de Lord a la nostra esquerra amb el poble de Sant Llorenç de Morunys i la carretera de la Coma al fons. Un cop haurem arribat al Coll de Jou, agafarem la carretera en direcció a Solsona i tornant a passar per Lladurs acabarem el nostre itinerari a la capital del Solsonès.