El Carnaval de Solsona, declarat Festa d'Interès Turístic des de l'any 1980, aplega un conjunt d'elements que el converteixen en un dels més prestigiosos de Catalunya. Al llarg de quatre dies, entre Dijous Gras i Diumenge de Carnaval, els solsonins es consagren a la festa que serveix de preludi a la Quaresma i que s'allarga fins al Dimecres de Cendra.

Un opulent sopar per a bons comensals, l'anomenat sopar gras, inicia la cursa carnavalesca el dijous. Es tracta d'un àpat que inclou una diversitat de viandes riques en calories i que és obert a tothom. Aquesta entaulada conjunta, anomenada també sopar de músics, es complaeta seguidament amb el recital de música sorda. Qualsevol element sonor, instruments musicals a part, com ara cassoles, tapadores i altres estris, serveixen per fer el màxim aldarull pels carrers.

Els boits, enginys difícilment definibles, consisteixen, bàsicament, en una fusta amb rodes que es converteix en un aparell mòbil protagonista de la festa de divendres. Joves, i no tan joves, això sí, tots molt atrevits, es llancen amb els boits pendent avall entre el portal del Castell i el portal del Pont. En acabar, el ball de la patacada omple la plaça Major.

Entre les moltes llegendes que envolten la tradició d'enlairar un ruc de cartró pedra fins a dalt de tot del campanar, destaca la següent: un bon dia els solsonins observaren com unes curioses herbes creixien a dalt de tot del sacre edifici. Mancats de grues i elements similars, la seva idea fou penjar un burro pel coll a fi que, un cop a dalt de tot, es mengés ell solet les herbes. Evidentment, al final del trajecte el burro va arribar escanyat.

L'acte, dels més coneguts del Carnaval Solsoní, es celebra cada any dissabte, juntament amb el Mercat del Carnaval, una paròdia dels mercats tradicionals.

Diumenge ben d'hora, cap a les nou del matí, la població es desperta sobtada pel so de la tronada pirotècnica que omple de soroll carrers i places. En mig de petards i coets, els matiners acudeixen al repartiment comunitari de la popular sopa escaldada. Tothom qui vol rep la seva ració de sopa calenta abans de començar el ball anomenat dels escaldats.

La lluentor que els organitzadors de les Caramelles d'Ardèvol volen donar als actes els ha portat a celebrar la festivitat cada tres anys. Diumenge i dilluns de Pasqua.

La peculiaritat de les Caramelles d'aquest municipi de 150 habitants està en el seu regust tradicional. Diumenge, els cantaires acompanyats per una orquestra recorren les masies del poble, on són rebuts amb la taula parada de menjar, rebosteria i licors.

Dilluns, els portadors de la bandera -un hereu, el del paner que recull els donatius, un fadrí, i el de les portadores (on, d'antuvi, es recollien els ous donats als cantaires)- entren esplendorosament a cavall a la vila. Després d'una cantada a la rectoria i d'un missa, el grup ofereix les seves cançons a la plaça.